Sortim a les 6.25 i a l’Alto del Poio prenem un cafè amb llet.
Tot
baixant cap a la vall admirem el verd paisatge de Galícia. A
Triacastela després de visitar el cementiri i l’església esmorzem un
entrepà i continuem el camí. Aquí s’ofereixen dues opcions i optem per
anar pel Monestir de Samos.
Els
pobles de Galícia que travessem són desordenats urbanísticament, bruts,
amb molta pudor degut a la cria de bestiar. Malgrat tot els camins són
macos i agradables molts d’ells a la vora dels rius i amb l’eucaliptus
com a arbre principal.
Arribem
a Samos passades les 13 hores. Han estat 26 kms. i 7 hores de camí.
Dinem abans d’entrar a l’alberg ja que no l’obren fins a les 15 hores.
Un cop tenim lloc a l’alberg ens dutxem, prenem un cafè, llegim el diari
local, descansem i fem una visita complerta tant al Monestir com al
poble amb un guia que ens va explicant tot de coses i curiositats del
lloc com del camí.
En
el Monestir assistim al tercer ofici religiós des que hem començat el
camí. Tots tres ben diferents, la primera a Roncesvalles de benvinguda
en l’inici del camí, la segona a Rabanal del Camino, senzilla i
autèntica i aquesta tercera sumptuosa, oficiada per set capellans,
teatral i artificial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada