Ens
arribem fins a Finisterra amb autobús. És el lloc on es diu que
acabaven algunes de les peregrinacions i on segons la tradició es
cremava el calçat que s’havia utilitzat. És un lloc molt més màgic que
el propi Santiago. Malgrat que no s’escapa de la utilització turística,
ja no és el mateix. La imatge del far i la immensitat del mar. No
m’estranya el nom com tampoc m’estranya que els temors dels antics
davant d’aquesta immensitat.
Fem un dinar excel·lent abans de tornar cap a Santiago.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada