dimecres, 16 d’agost de 2000

Finisterra

Ens arribem fins a Finisterra amb autobús. És el lloc on es diu que acabaven algunes de les peregrinacions i on segons la tradició es cremava el calçat que s’havia utilitzat. És un lloc molt més màgic que el propi Santiago. Malgrat que no s’escapa de la utilització turística, ja no és el mateix. La imatge del far i la immensitat del mar. No m’estranya el nom com tampoc m’estranya que els temors dels antics davant d’aquesta immensitat.
Fem un dinar excel·lent abans de tornar cap a Santiago.