Sortim
a les 6.40 de nou encara fosc. El camí continua vorejat de vinyes. El
Bierzo s’està convertint en tota una agradable sorpresa, pel seu
paisatge, la seva gent i els seus pobles.
Villafranca
del Bierzo és un dels pobles directament lligats al camí per moltes
raons, en el nostre cas ho estarà per un esmorzar cinc estrelles en una
cafeteria de luxe amb una pantalla gegant amb videoclips i uns quadres
magnífics fets sobre fusta còpia de quadres famosos.
Aquí
hi ha dues opcions de camí, un pel mig de muntanya amb pujada i baixada
i l’altre arran de carretera més planer. Fem l’opció d’aquest darrer i
acabem atabalats pel dens trànsit i, sobre tot, pels grans camions i les
obres d’una nova autovia.
Finalment
abandonem la carretera principal per endinsar-nos en la vall del
Valcarce. A les 13.00 hores som a Vega del Valcarce, però l’alberg no
ens agrada i decidim continuar. Per fi arribem a Ruitelàn al voltant de
les dues. Avui han estat 27 kms, i 7.15 hores de camí.
L’alberg
de Ruitelàn és singular. Et trobes com a casa. Està regentat per dos
nois (Luis i Carlos) i la mare d’aquest últim que havien viscut molt de
temps a Barcelona. Les parets estan plenes de referència del Dalai Lama,
Carlos Castaneda i Víctor Jara. Carlos ens prepara un molt bon dinar.
Poc després arriben una colla molt animada de sevillans amb persones de
totes les edats.
A la tarda passegem pel costat del riu tot gaudint de la seva vegetació i de la remor de les seves aigües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada